jueves 25 de noviembre de 2010

Del vermell al blau

I del PSC, al PP. Gairebé és el mateix escenari, però en mida inferior. Ara és el blau el color dominant, i enlloc de senyeres, predominen les banderes d’Espanya. Com se sol dir “son los mismos perros pero con diferente collar”. Arribo tard, però em trobo un company de feina i li faig la pregunta clau: el meeting ha començat també amb discoteca i ballarines sexys? La resposta és afirmativa. En aquest cas, però, han canviat el repertori i enlloc del “Waka-Waka” han optat per “La chica ye-ye”. I de ballarines, no han hagut.

En resum, podem dir que és un acte més auster fins i tot a la zona de premsa. Els recursos humans que han destinat els mitjans de comunicació no són els mateixos que en el meeting de l’anterior. El perquè? Està clar: les majories manen fins i tot en temps de campanya electoral. De nou, entrem en el debat de l’equivalència i del temps que es dedica a una o altra informació. Els mateixos periodistes han fet protestes per manifestar el seu rebuig pels espais electorals. És una mostra de la disconformitat de molts que treballem en el sector, però que un cop més entrem en la maquinària del negoci. Això sí, hi ha alguns que no han escatimat tant en recursos perquè TeleMadrid ha enviat a un redactor per a cobrir el tancament de campanya del PP, mentre que en el meeting del PSC no n’he vist cap. Sí, a hores d’ara tothom ja saps que darrere d’un mitjà també hi ha una ideologia. És una idea que ja et comenten a la carrera, però que després en el món laboral es fa més palesa.

En qualsevol cas, la feina del periodista no varia. Les mateixes expressions, els portàtils sobre les taules i el tecleig constant per escriure la crònica. Alguns fins i tot maqueten en el mateix moment. I és que, s’acaba l’acte per als assistents, però no pas per als periodistes. Ni s’immuten perquè han d’escriure el missatge que arribarà a la resta de persones que no han estat a l’acte.

Acte de clausura de campanya del Partit Popular al complex esportiu de l'Hospitalet Nord amb Mariano Rajoy i Alicia Sanchez Camacho.

1 comentarios: